Aquest castell es degué fortificar en temps del comte Guifré I, a finals del segle IX.
Surt esmentada l’any 1089, quan Humbert Gerbert la llegà al seu fill Ramon, junt amb la parròquia de Santa Coloma i la de Torrelles.
A finals del segle XIII, la fortificació de Montpedrós surt esmentada com Castellnou de Cervelló, llavors el de Cervelló, s’anomena “el vell”.
L’any 1304, en una relació de castells en la vegueria de Barcelona s’esmenta Cervelló vell i novell.
L’any 1380, l’infant Martí atorgava la baronia de Sant Vicenç dels Horts i d’altres a Guillem Ramon de Montcada.
L’any 1411, Arnau de Ballester, casat amb Aldonça de Bellera, comprà les baronies de Sant Vicenç dels Horts i Cervelló, el succeí llur fill, Arnau Guillem de Bellera, baró de Sant Vicenç. El nét d’aquest darrer baró, Guillem Ramon de Bellera, morí l’any 1520 sense descendència, heretà la seva dona, Agnès de Lluna, aquesta llegà el castell al seu nebot, Jeroni de Lluna.
Un document de l’any 1414 ens diu que la capella de Sant Antoni es trobava dins del Castellnou.
Posteriorment passà als d’Ança, senyors de la Cirera; i, successivament, als Ivorra, castlans de Corbins; als Copons, marquesos de la Manresana; als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà; i als Sarriera, comtes de Solterra.
