Castells Medievals

També es anomenat castell de la Santa Creu.
La primera referència documental d’aquest castell data de l’any 1037, en la concòrdia entre l’abat del monestir de Sant Cugat del Vallès i Bernat Odger, senyor de Castellet, sobre els termes de Calders, Castellet i Santa Oliva, hom anomena la torre de Bellvei i el castell de Calafell. L’any 1044, els mateixos protagonistes signaren una convinença, en la qual el monestir donava en feu a Bernat Odger la terra des de Calafell al mar, si aquest construïa alguna fortificació dins del territori, devia prestar fidelitat al monestir.
En el fogatjament del 1358, pertanyia a Berenguer de Castellbisbal que també era senyor de Cubelles, comptava amb 48 focs i en el de 1365-1370 era de Bernadí de Castellbisbal i comptava amb 45 focs.
L’any 1642, durant la guerra de separació, una part de les muralles i la residència senyorial varen ser enderrocades per ordre del marquès de Los Vélez.
L’any 1809, quan l’exèrcit francès es dirigia a Tarragona, va ser atacat per sometents al Vendrell, però la resposta de la cavalleria francesa va fer que els atacants es tinguessin que refugiar al castell de Calafell, aquests resistiren durant dues hores l’atac dels francesos, des d’aleshores aquest castell va fer la funció de cementiri fins l’any 1938.
Entre els anys 1982 i 1984, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Calafell han finançat diverses excavacions arqueològiques en el castell i l’església, aquestes foren dirigides per J. Santacana.
Posteriorment l’any 2000, es va portar a terme una segona intervenció consistent en excavar arqueològicament la totalitat del nucli històric.
Aquest castell es pot visitar i es fan visites guiades.