Ruïnes.
La primera referència d’”ipsa Guardia de Bagnariis” data de l’any 938, quan el rei franc Lluís “d’Ultramar” confirmà les possessions que tenia el monestir de Sant Cugat del Vallès.
L’any 1045, Mir Llop-Sanç llegà aquest castell a la seva muller Quixol i al seu cunyat Miró Seniofred, casat amb Eg.
L’any 1181, Guilla de Banyeres, muller de Guillem de Sant Martí, va perdre un plet i va tindre que donar aquest castell a la Seu de Barcelona. No obstant això, devia haver arribat a un acord o transacció amb el bisbe de Barcelona, per què dotze anys més tard encara signava en una escriptura com “domna de Bagnariis”.
L’any 1216, Arnau de Banyeres, fill de Guilla, donà tot el que la seva mare li havia llegat en aquest castell a la Seu de Barcelona.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 53 focs, pertanyia al “bisbe de barchelona e del prebordre de Noembre de la Seu de barchelona”.
En el segle XVII, Banyeres era un lloc reial.