Ruïnes.
La primera referència del “terminum de Marmellare” data de l’any 1023, on els comtes de Barcelona varen fer una venda a Guillem Amat de Castellvell.
Segons Coromines el topònim Marmellar procedeix de “melimell-are”, que significa “plantació de codonyers”.
Quan finà en l’any 1157 Ponç de Banyeres, llegà els castells de Marmellar, Banyeres, Castellvell, Montmell, Albinyana i Tivissa, a la seva filla Guilla, casada amb Guillem de Sant Martí.
En el fogatjament de 1358 comptava amb 13 focs i pertanyia a Gombau d’Anglesola; en el de 1365-1370, 13 focs d’en “Mossèn Nazbert”.
El rei Pere “el Cerimoniós” donà aquest castell i d’altres a Bernat de Fortià, germà de la reina Sibil•la.
En el segle XVII pertanyia al “Comte de Çavellà”.
En el segle XIX senyorejà Carles de Fortuny, casat amb la baronessa d’Esponellà.