Ruïnes.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 974, quan el bisbe de Barcelona, amb el consentiment de la Seu de Barcelona i del comte Borrell II, concedí franqueses als pobladors del “castrum Monte-Macellum”.
L’any 1090, Pere Mir de Banyeres i la seva muller Guilla cediren en comanda del castell del Montmell a “Erimbal” Ramon de “Monte Far”. Quatre anys més tard, el mateix matrimoni el va encomanar a Bernat Ramon.
L’any 1125, Berenguer de Santa Eulàlia encomanà el castell de “Monte Macello” a Berenguer i Guerau de “Mont Far”.
L’any 1150, Pere Ponç de Banyeres encomanà aquest castell a Berenguer de Santa Eulàlia.
L’any 1157, quan finà Pere Ponç, el succeí la seva filla Guilla.
L’any 1181, Berenguer de Santa Eulàlia i la seva muller Sança donaren totes les possessions que tenien en el castell de “Montis Macelli” a l’Església de Barcelona.
L’any 1205, Berenguer de “Mont Far” i la seva muller Arsendis vengueren tots els drets que posseïen en aquest castell a l’Església de Barcelona, per 1.440 sous barcelonins.
L’any 1210, el bisbe de Barcelona, amb el consentiment del Capítol, encomanà aquest castell a Guerau de Palamós.
L’any 1332 n’era castlà Guillem d’Aiguaviva.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 52 focs i pertanyia al bisbe de Barcelona.
En el segle XVII continuava pertanyent a la mensa Episcopal de Barcelona.