Desaparegut.
La primera referència d’”ipso kaldario” data de l’any 977, quan surt esmentat en una venda del castell de Castellet com una afrontació seva.
Després de la ràtzia d’al-Mansur i la presa de Barcelona, Galí, veguer de les marques del Penedès, des del seu castell de Sant Martí Sarroca va emprendre la colonització dels canyars i estanys de Calders.
La primera referència del “kastro Caldarii” data de l’any 1011, on s’esmenta que el seu terme afrontava amb el castell d’Albinyana.
L’any 1016, el comte de Barcelona concedí Calders al monestir de Sant Cugat, tot retenint-ne el senyoriu.
L’any 1017, l’abat de Sant Cugat donà a Bernat Bonet unes terres ermes d’aquest lloc per tal que edifiqués una torre; quatre anys més tard, encara no estava acabada.
L’any 1037 els seus límits eren:
- A orient, amb el castell de “Kasteleto”.
- A migdia, amb el mar.
- A occident, el terme de Berà i el mar.
- A cerç, el terme de Santa Oliva i el d’Albinyana.
L’any 1037, Bernat Gelmir posseïa la meitat d’aquest castell, i l’altra meitat la tindria en feu de Sant Cugat, amb l’obligació que hi construís una torre més alta i més ampla que l’existent; si en deu anys no estava construïda, hauria de satisfer deu unces d’or al monestir.
L’any 1037, en una concòrdia entre l’abat de Sant Cugat i Bernat Odger, apareix per primer cop el topònim Vendrell com “Venrel”.
L’any 1120, el papa Calixte II confirmà el “castro Calderio, et s. Vicentii” com possessions del monestir.
L’any 1160, hi hagué un judici entre l’abat de Sant Cugat i Pere de Banyeres.
L’any 1181, Pere i Bernat de Banyeres i Bernat de Papiol lliuraren aquest castell al monestir.
L’any 1234, el rei Jaume I confirmà el castell de Calders i el de Sant Vicenç com possessions del monestir de Sant Cugat.
L’any 1292 n’era procurador o batlle d’aquest castell Ramon de Salters.
La senyoria d’aquest castell fou del monestir fins a l’abolició del segle XIX.