Enderrocat.
Vers l’any 1047 apareix la “vila dita sant Iscle”, hom pensa que és el nom antic de l’actual Sant Vicenç de Calders.
L’any 1082, Andreu, abat de Sant Cugat, donà el “castrum s. Vicentii” la meitat en alou i l’altra en feu a “Remundum Majer”, tot i que hom pensa que es podria tractar d’una altra fortalesa.
L’any 1120, el papa Calixte II confirmà el “castro Calderio, et s. Vicentii” com possessions del monestir.
L’any 1160, hi hagué un conflicte entre el monestir i Arnau de Benages i Berenguer d’Ollers pels drets d’aquest castell, tingué lloc a l’església de “s. Genesii de Martorell”. Tres anys més tard, es determinà que Berenguer i la seva muller definissin aquest castell a favor del monestir, a canvi el cenobi rebria vint morabetins.
L’any 1234, el rei Jaume I confirmà el castell de Calders i el de Sant Vicenç com possessions del monestir de Sant Cugat.
L’any 1292 n’era procurador o batlle d’aquest castell Ramon de Salters.
La senyoria d’aquest castell fou del monestir fins a l’abolició del segle XIX.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 43 focs i pertanyia a l’abat de Sant Cugat.