Castell Vell

També se’l coneixia per castell Vescomtal.
La primera referència documental data de l’any 986, pertanyia a Udalard I, vescomte de Barcelona, tenia drets feudals sobre un àrea reduïda.
Quan Udalard va caure presoner d’Almançor durant cinc anys, el seu germà Geribert  va exercir el vescomtat, quan va ser rescatat, atengué les funcions vescomtals, fins pels volts de 1040, quan finà; el va succeí el seu fill, Bernat Udalard; el fill d’aquest, Udalard Bernat “Udalard II” va iniciar una revolta contra el comte de Barcelona, Ramon Berenguer. D’acord amb el judici, Udalard II tingué que lliurar els homes que havien tirat pedres des del seu castell i va sastifer la quantitat de 200 unces d’or.
L’any 1063, Udalard II prestà jurament de fidelitat al comte de Barcelona pel castell Vell de Barcelona, aquell mateix any, Geribert Guitard, castlà d’aquest castell i el comte, establiren un conveni.
L’any 1079, hagué un conveni entre els germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, la ciutat de Barcelona es va dividir en dues parts; una part era del castell Vell, i l’altra del castell Nou.
L’any 1110, s’establí un altre conveni, entre Ramon Berenguer III i Gelabert Udalard, aquest últim es comprometia a servir lleialtat al comte i a defensar la ciutat.
L’any 1126, Guillem Ramon de Castellvell, fill d’Ermessendis, prestà jurament de fidelitat als comtes Ramon Berenguer III i Dolça, per aquest castell i d’altres; tres anys més tard, al morí Ramon Berenguer III, es repetí el sagramental amb el nou comte, Ramon Berenguer IV.
Pocs anys després, es fa referència que en aquest castell residia el veguer, equivaldria al castlà major, i el “veguer del castell Vell” equivaldria al títol de “veguer de Barcelona”.
El castell passà a dir-se “castell de la cort del veguer” i “castell del veguer”.
El castell esdevingué presó.
L’any 1539 va calar-se foc.
L’any 1839, desapareix com a presó.
Alguns historiadors pensen que aquest castell fou aixecat en el segle IX, mentre que el castell Nou ho va ser en el segle X.