Castells Medievals

La primera referència documental la tenim l’any 1020, amb una donació feta per Guifré de Mediona, en aquesta època el castell era de Geribert, casat amb Ermengardis, filla de Borrell II, comte de Barcelona. Quan ell finà, el castell passà al seu fill, Folc, més tard passà al seu nebot Bernat, levita, qui a la segona meitat del segle XI, el lliurà a la seu de Barcelona.
L’any 1060, Mir Geribert, la seva esposa Guisla i llurs fills, fan donació d’aquest castell, junt amb els de Besora i Curull, als comtes Ramon Berenguer i Almodis, pels danys i depredacions fetes anteriorment. Posteriorment, el comte Ramon Berenguer I, donà en feu el castell de Montbui a Mir Geribert i el feu dels castells d’Olèrdola i Eramprunyà, a la seva muller Guisla.
L’any 1119, Berenguer Bernat, senyor del castell Nou de Barcelona, el tenia en feu.
L’any 1121, surt esmentat en el “Llibre Major dels Feus”, el jurament de fidelitat que féu Berenguer, al comte Ramon Berenguer III.
Entre els anys 1116 i 1196, el posseïa la família Marcús.
L’any 1265, n’era senyor Guillem de Torrelles.
L’any 1329, n’era senyor Bernat de Sarrià.
En el segle XV, foren propietaris els menestrals barcelonins Casademunt, Pla i Diumer.
A mitjans del segle XV, el posseïa la família Sarrià i a finals, n’era senyor Benet Diumer.
Al segle XVI, Benet Diumer restaurà la capella del castell. Posteriorment, el succeí la seva filla Dionísia, casada amb Gener Morell. Després passà a Elionor Morell.
En el segle XVIII, el castell el posseïa la família Negrell, que per manca de successió masculina, passà als Moxó per enllaç matrimonial, fins al segle XIX.