Castells Medievals

Surt esmentat el “Monte Olorda” l’any 993 al cartulari de Sant Cugat del Vallès.
En els inicis del segle XII n’era senyor Pere d’Olorda, que en l’any 1113 acompanyà a Ramon Berenguer III a les Balears.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 21 focs.
L’any 1355, el rei Pere el Cerimoniós vengué aquest castell a Pere des Llor, tres anys més tard li donava la senyoria a Berenguer de Relat, el succeí el seu fill homònim, i a aquest el seu fill Pere de Relat.
L’any 1471, Lluís de Relat posseïa el castell d’Olorda i Castellciuró.
L’any 1537, pertanyia a Lluís Pou i cinc anys més tard a Lluís Desvalls, que el va vendre a l’any següent als Requesens-Zúñiga.
Segons Maspons, l’any 1430 no quedaven ja ni restes d’aquest castell, l’explicació es que podria ser que no existís com edificació, però subsistia la forma territorial del castell.
El seu terme jurisdiccional comprenia els territoris de Vallvidrera i sant Bartomeu de la Quadra.