Castell de Guardiola

Al segle XIII, la batllia del castell pertanyia a la família Guardiola. Quan Pere de Guardiola i la seva dona Berenguera havien mort, heretà l’any 1281 la seva filla Agnès de Guardiola, no sabent governar els béns, el tornà per escriptura al monestir de Sant Llorenç de Bagà, en compensació la tenien que alimentar i vestir mentre visqués.
Es té constància que a l’any 1279 hi havia almenys quatre cases edificades dintre els murs del castell.
Aquest castell es trobava en un lloc estratègic, ja que defensava la frontera des de la collada de Toses fins als colls de Creus i Port del Comte.
El rei Jaume II volia adquirir aquest castell i estava disposat a pactar amb l’abat Bernat, però a punt de cloure el pacte, aquest darrer va morir. El succeí Guillem, aquest proposà al rei Alfons “el Benigne” fer nous tractes, ambdós nomenaren procuradors amb plens poders, per part del rei, el batlle general de Catalunya, Ferrer de Lillet; i per part de l’abat, Berenguer de Sant Climent, home del monestir. El conveni al que varen arribar va ser que el monestir donà en lliure i franc alou la meitat del castell i del lloc de Llenes, el monestir en compensació va rebre més drets a Vallcebre, aquest conveni també estipulava que si es tenien que fer obres al castell, aquestes anirien a càrrec del rei i que ambdues parts elegirien un batlle comú que exercís la jurisdicció civil.
L’any 1327, es van produir bregues i excomunions entre el baró de Pinós i el monestir de Sant Llorenç, amb motiu d’aquestes, el veguer de Berguedà confiscà els béns de 65 homes de Bagà.
Aquest castell va estar ocupat pel rei Jaume de mallorca, però els berguedans el varen atacar i conquerir.
L’any 1346, el rei Pere “el Cerimoniós” incorporà aquest castell i el lloc de Guardiola, amb els seus termes a la Corona.
L’any 1364, l’infant Joan, aprovà la venda d’aquest castell i del lloc de Llenes a la universitat de Berga.
L’any 1365, Jaume Saprous, abat de Sant Llorenç, vengué la meitat del castell de Guardiola i del lloc de Llenes, al baró de Pinós.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 13 focs.
Com la meitat del castell pertanyia al baró de Pinós i l’altra a la universitat de Berga, l’any 1368 hi hagué una forta brega entre ells.
L’any 1465, Galceran de Pinós i de Fonollet, s’enunciava senyor d’aquest castell i de diverses baronies.
L’any 1469, n’era capità d’aquest castell el donzell Joan de Foix.
Al segle XVI, durant el regnat de Carles I d’Espanya, encara seguien tenses les relacions entre els berguedans i els homes del baró de Pinós, aquest darrer, va tancar el pas pels seus dominis als berguedans, finalment van resoldre la qüestió per mitjà d’àrbitres.
En la guerra dels Segadors, Berga, senyora d’aquest castell, estava de part de Felip IV.