Castells Medievals

La primera referència d’aquest castell data de l’any 938 en una escriptura de venda que fan Esclúa i la seva muller a favor de l’abadessa Emma del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
L’any 1292, Ramon d’Urg, senyor de Mataplana va donar concessió de franquesa a Castellar de Nuc a tots els homes i dones habitants del castell, les següents franqueses eren: els feia francs i lliures en quan a tragines, obres, censos i serveis, però tenien que pagar 12 diners al any, els tenien que satisfer el dia de Pasqua. No podia exigir cugúcia, eixòrquia, intèstia, alberga, ni cap altre dels anomenats mals usos. Els donà emprius de pastures i llenya. Es reservava la vuitena dels fruits, ultra el delme i la primícia. Podia aplicar justícia, tant civil com criminal, en homicidis, plets i ferides.
Al segle XIV quan Pere de Torre n’era senyor d’aquest castell tenia per batlle a Pere de Madiroles, l’any 1339, aquesta darrera família va vendre la batllia al prevere de Castellar de Nuc, Tomàs de Boixadera.
L’any 1368, la baronia de Mataplana que constituïa els llocs de Toses, Gombrèn, Santa Cecília de Riutort, Saus, Lillet, Brocà, Palomera, Aranyonet, Montgrony, Maians, Rus, Castellar de Nuc i Sant Jaume de Frontenyà, comptava amb 251 focs excloent la darrera parròquia.
Castellar tenia el títol de vila o barri.
L’any 1374, Jaume Roger de Pallars vengué l’honor de Mataplana i Vall de Toses a Pere Galceran, baró de Pinós, nou anys més tard, Bernat Galceran de Pinós, féu jurament de guardar tots els privilegis de Castellar de Nuc.
L’any 1399 n’era senyor d’aquest castell Guillem Ramon de Santa-Eulària.
Al segle XVII, pertanyia a la sots-vegueria de Berga i a la vegueria de Manresa, era possessió dels ducs d’Alba.