Un document datable entre els anys 1068 i 1095, ens assabenta que Galceran prestà homenatge de fidelitat al comte de Cerdanya pels castells de l’Espà, Gósol, Pinós, Querforadat, Saldes i Valmanya.
Entre els anys 1109 i 1117, el mateix Galceran expressà el sagrament a Bernat, comte de Cerdanya, pels mateixos castells anteriorment mencionats, i ho va repetir quan el comtat de Cerdanya s’integrà al de Barcelona, al comte Ramon Berenguer III.
Entre els anys 1162 i 1196, Galceran de Pinós posseeix el mateix grup de castells, afegint també el de Llo, pel rei Alfons “el Cast”.
Al segle XIII, aquest castell pertanyia a la baronia de Pinós. L’any 1255, Galceran III de Pinós llegà aquest castell entre d’altres possessions al seu fill Galceran, en aquesta època, la família Fortuny eren els batlles de Gósol.
L’any 1273, Galceran de Pinós i la seva dona Esclaramunda, el seu fill Galceran i la seva dona Berenguera, amb la intenció d’augmentar la població, concediren carta de franqueses, els habitants del castell estaven lliures de qüesties, toltes, forces i d’obrar al castell.
L’any 1279, Galceran de Pinós i la seva dona, Berenguera, van vendre a Joan de Cascalls, de Berga, i a F. de Fonollet, per cinc anys, tots el rèdits dels llocs i batllies de Bagà, Gavarrós, Gósol i Saldes.
L’any 1294, el castell i la vila de Gósol, avaluat en 2.000 morabatins alfonsins d’or passà a Sibil·la, filla de Galceran de Pinós i Berenguera, que devia contreure matrimoni amb Bernat Guillem de Portella.
L’any 1306, el batlle de Bagà, manà als batlles de Gavarrós, Gósol i Saldes, de part del seu senyor Pere Galceran de Pinós, que devien tenir ben custodiats els seus llocs i castells.
L’any 1313, Saura de Pinós, tutora del seu fill Pericó, era senyora de la baronia i afirmava que el rei no tenia cap potestat sobre els castells de l’Espà, Gósol, Querforadat, Saldes i Valmanya, ja que el tenien en franc alou i no en feu del rei. El 28 de desembre del mateix any, el rei nomenà tutor de Pericó Galceran al seu oncle, Ot de Montcada, aquest darrer jurà guardar tots els privilegis, llibertats i franqueses que gaudien els gosolans.
El donzell Bernat de Gósol que tenia aquest castell entre d’altres possessions en feu pel baró de Pinós, finà l’any 1324, el va succeir la seva filla Violant.
L’any 1328, a causa de les bregues entre el baró de Pinós i l’abat de Sant Llorenç de Bagà, el bisbe d’Urgell excomunicà tots els preveres de la baronia de Pinós; l’any 1355 encara durava l’excomunió.
L’any 1344, aquest castell fou arrendat per la quantitat anual de 136 lliures barceloneses.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 51 focs, i en el de 1381 amb 42 focs.
L’any 1383, Bernat Galceran de Pinós heretava la baronia del seu germà Pere Galceran.
L’any 1414, Bernat Galceran de Pinós, fill bastard del baró del mateix nom, acompanyat del donzell Guillem Ramon de Santa Eulàlia, procurador general del baró de Pinós, anà a Gósol, on va rebre la potestat del castell i la vall de Gósol fins que el seu pare no li hagués pagat el deute de 30.000 sous, pels quals li havia de pagar un cens anual de 100 lliures.
L’any 1444, Galceran Galceran de Pinós, rebé l’homenatge dels gosolans.
L’any 1469, durant la guerra civil, el capità del castell era Pere Companyó.
En temps de les guerres carlines, algunes cases del terme foren incendiades.