Enderrocat.
També anomenat Castellberguedà.
La referència més antiga data de l’any 980, quan el comte Oliba i la seva dona Ermengarda donaren un alou que tenien a Vilosiu al monestir de Sant Llorenç de Bagà.
L’any 1094, aquest castell pertanyia a Guillem Ramon de Cerdanya; posteriorment, entre els anys 1095 i 1109, Dalmau Bernat, vescomte de Berguedà i fill de Letgarda, jurà fidelitat al seu senyor, el comte Guillem Ramon de Cerdanya.
Entre 1117 i 1131, Dalmau Bernat repetí el seu jurament, aquesta vegada davant Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, quan aquest adquirí el comtat de Cerdanya.
L’any 1135, Guillem de Berguedà prestà jurament a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, pels castells de Madrona, Casserres i Montfalcó.
L’any 1174, en un document d’una venda de pasturatges que fa Ramon d’Avià al monestir de Santa Maria de Poblet, el signà un tal “R. de Madrona”, possiblement era el castlà o sots-castlà del castell de Madrona.
L’any 1183, quan morí el vescomte Guillem de Berguedà, passaren entre altres castells, el castell de Madrona, al seu fill Guillem de Berguedà, el famós trobador; aquest feu testament l’any 1187, mencionant posseir aquest castell en feu del rei d’Aragó i llegant-lo al seu germà Berenguer.
Posteriorment no es té cap notícia més, no obstant això, l’any 1328, surt en una relació de possessions que tenia el rei, però sense cap comentari.
L’any 1351, el rei Pere “el Cerimoniós”, uní a la Corona tots els castells, viles i llocs del Berguedà.
En el fogatjament de 1381 comptava amb 6 focs a la “Parròquia de Sant Pere de Madrona” i 2 focs reials a la “Parròquia de Madrona”.