Desaparegut.
La primera referència documental la tenim compresa entre els anys 1068 i 1095, quan Galceran, fill de Sicardis prestà jurament de fidelitat a Guillem Ramon, comte de Cerdanya. Posteriorment entre els anys 1109 i 1117 es tornà a fer el mateix sagrament, aquesta vegada va ésser amb el comte Bernat Guillem; quan aquest darrer finà, passà a Ramon Berenguer III, comte de Barcelona.
Entre els anys 1162 i 1196, Galceran de Pinós jurà fidelitat al rei Alfons “el Cast”, per aquest castell i d’altres del Berguedà.
L’any 1289, Galceran de Pinós i la seva dona Berenguera, confirmaren la carta de privilegis que els comtes de Cerdanya havien atorgat als habitants de Feners, agregat avui de Saldes, entre aquests beneficis es trobaven el de no haver de contribuir a les obres de cap dels castells de la baronia.
L’any 1313, Ramon de Lluarteres, procurador dels Pinós, objectava al rei que no havia de fer-li lliurar les potestats dels castells de Gósol, l’Espà, Saldes, Querforadat i Valmanya, ja que estaven en franc alou de la baronia dels Pinós.
L’any 1324, morí el donzell Bernat de Gósol, que posseïa en feu aquest castell, el de Saldes, la vall i el castell de Gósol i el lloc de Sorribes, pel baró de Pinós. El succeí la seva filla Violant, sota la tutoria de Jaume d’Olvan. Ramon de Gósol, fill de Bernat de Gósol, vengué per tres anys els rèdits que posseïa a l’Espà. L’any 1336, la seva filla Blanca es casà amb Pere Bernat de Grallera, essent aquest, senyor de l’Espà, residia a Sant Julià de Vallcebre. Quan aquest finà, l’heretà la seva filla Gaia.
L’any 1369, Pere Galceran de Pinós va requerir-la perquè li fes homenatge per aquest castell.
L’any 1439, n’era senyor el donzell Berenguer de Llo que el posseïa en feu pel vescomte d’Illa.
Al segle XVII, aquest castell pertanyia al duc d’Alba.