Ruïnes.
La primera referència d’aquest castell” data de l’any 1166, quan el rei Alfons “el Cast” el cedí a Pere de Berga, amb l’obligació de que li tenia que ésser fidel.
L’any 1309, Sibil•la de Pallars, casada amb Hug de Mataplana, permutà diverses possessions berguedanes, entre elles Blancafort, amb el rei Jaume II.
En el fogatjament de 1358 n’era propietari “Berengarius d’Olm, o d’Oms”, conseller reial.
L’any 1365, la reina Elionor, actuant com procurador del seu marit, vengué el mer i mixt imperis i tota altra jurisdicció de Blancafort i d’altres castells i llocs a Pere Fresch, per 4.000 sous.
En el fogatjament de 1365-1370, el “Castell de Blanchafort e Casa Marola” comptaven amb 24 focs; en el de 1381, “Castell de Blanchafort ab V fochs de la parroquia de Labells (la Baells)”, 19 focs.
En temps de la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, aquest castell fou ocupat i el seu capità va ésser Gabriel de Vilacetrú, nadiu de Sant Hipòlit de Voltregà.
Al segle XVII pertanyia al rei.
Després de l’any 1965, s’han fet obres de restauració.