Enderrocat.
La primera referència d’aquest lloc data de l’any 1074, quan Guillem Ermemir vengué uns alous als llocs de “Monte Maiore” (Montmajor) i “Monte Claro” (Montclar), al monestir de Serrateix.
Vers l’any 1240, el rei Jaume I atorgà aquest lloc a Pere de Berga, per l’ajut prestat en la conquesta de València.
L’any 1309, Sibil•la, comtessa el Pallars i senyora de Berga, permutà aquest castell i d’altres del Berguedà amb el rei Jaume II, rebent a canvi la vila i el castell de Tamarit, la vila de l’Arboç i el castell de Gelida.
En el fogatjament de 1365-1370 el castell de Montclar comptava amb 13 focs reials i 8 del cavaller Francesc de Montclar; en el de 1381, 5 i 4 focs respectivament.
L’any 1390, el rei Joan I vengué aquest castell i el dret de passatge de la vila de Berga a Berenguer de Curtielles.
L’any 1424, el rei Alfons “el Magnànim” vengué el “jus luendi” d’aquest castell amb les rendes de Berga, a Joan Llobet per 33.000 sous.
L’any 1442 n’era senyor Joan de Ladernosa.
En el segle XVII pertanyia a Francesc de Tamarit.