Ruïnes.
Aquest castell es trobava en un lloc estratègic que controlava el camí que anava a Cardona i el camí ral que resseguia el Llobregat.
La primera referència d’aquest lloc data de l’any 983, quan surt esmentat en l’acta de consagració de l’església monacal de Sant Llorenç prop Bagà.
Entre els anys 1060 i 1085 senyorejava Enric de Merola. En el segle XII, els Merola seguien sent senyors d’aquest castell, feudataris de Pere de Berga.
L’any 1309, Sibil•la, comtessa el Pallars i senyora de Berga, permutà aquest castell i d’altres del Berguedà amb el rei Jaume II, rebent a canvi la vila i el castell de Tamarit, la vila de l’Arboç i el castell de Gelida.
L’any 1363, la reina Elionor vengué la jurisdicció d’aquest castell a Pere de Berga.