Ruïnes.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 839, quan apareix aquest topònim en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell.
Aquest castell es trobava vinculat amb el de Lluçà, encara que el primer es trobava en els dominis del comte de Cerdanya i el darrer en el de Barcelona.
L’any 977, Eisó de Lluçà era vicari de Lluçà i de Merlès.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 1023, quan la comtessa Ermessendis l’empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I.
En el període entre 1035 i 1076, Guisad, fill d’Ermessendis, jurà no negar-li la potestat al comte Ramon Berenguer I per aquest castell.
L’any 1154, Bernat Guillem llegà diversos castells al seu fill Pere, entre ells el “castrum de Merles”.
En el segle XIII els castlans eren els Merlès.
L’any 1286, el rei infeudà els castells de Lluçà i de Merlès a Bernat Guillem de la Portella.
L’any 1398, el rei Martí “l’Humà” incorporà a la Corona la jurisdicció de la Portella, figurant-hi Santa Maria de Merlès.
En el segle XVII, “Marles” es trobava dins la sotsvegueria de Berga i pertanyia al comte de Vallfogona.
L’any 1830 pertanyia al duc d’Híxar, comte de Vallfogona.