Ruïnes.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 1068, quan els germans Bernat i Miró Ricolf, fills d’Adalés, prometeren fidelitat als comtes Ramon i Adela, pel “castrum de Pinos”.
Segons Diago, aquest castell va ésser ofert com penyora per Guillem Ramon, comte de Cerdanya vers l’any 1085, pel cas que el rei Alfons d’Aragó acceptés la tutela del fill de Ramon Berenguer “Cap d’Estopes”.
L’any 1094, Guillem Ramon, comte de Cerdanya, llegava el “comitatum Bergitani”, entre els castells inclosos es trobava el de Pinós.
L’any 1196, Galceran I de Pinós, casat amb Estefania vers el 1129, jurà fidelitat al rei Alfons “el Cast” pels castells “que teneo per te, scilicet, Pinos et Espada et Gosal et Salices et Cher Foradad et Valle Magna et Alo”.
Ramon de Pinós, casat amb Blanca, filla de Berenguer Sicards, tingueren un fill el 1275 anomenat Ramon, tots tres arrendaren els rèdits que percebien en aquest castell el 1315.
L’any 1295, Galceran i la seva muller Berenguera, nomenaren a R. de Vallespirans, per durant cinc anys, procurador i governador de les seves terres i castells, entre ells es trobava el de Pinós, a canvi percebria el salari de 4.000 sous.
L’any 1370, Ramon de Pinós que tenia aquest castell en feu, el va comprar al baró Pere III Galceran de Pinós.