Ruïnes.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 1225, quan el comte Nunyo Sanç atorgà carta de població i franquesa al puig de “Bellovidere”.
La primera referència d’aquesta fortalesa data de l’any 1233, en una concòrdia entre el comte Nunyo Sanç i el comte Roger de Foix, en la qual quedava aquesta força a plena voluntat del senyor de Cerdanya.
L’any 1255, Galceran de Pinós preparant-se per anar a combatre els sarraïns, donà tot el que posseïa en el “castro de Bellvezer”, al seu pare “Gaucerando de Pinos”.
L’any 1260 n’era batlle B. Cadell, disset anys més tard ho era P. Jover.
L’any 1271, Galceran IV de Pinós vengué, per durant dos anys, tots els rèdits, eixides, justícies, etc., a “P. de rippa”, de Puigcerdà.
L’any 1316, Berenguer de Faia i el seu fill posseïen part del delme de Bellver.
En el fogatjament de 1365-1370, “Bellvester” comptava amb 129 focs.
L’any 1654, els francesos conqueriren la plaça de Bellver als espanyols, després que les forces del príncep Conty hagués pres Puigcerdà.
L’any 1691, l’exèrcit francès s’instal•là a Bellver.