Ruïnes.
La primera referència del “castrum Sancti Martini” data de l’any 965, quan el comte Sunifred II de Cerdanya llegà diversos alous que tenia a la Cerdanya al seu germà Oliba.
En una data compresa entre els anys 1050 i 1068, el vescomte Bernat II jurà fidelitat al comte Ramon Guifre de Cerdanya pels castells de Sant Martí, el de Miralles i el de Queralt.
L’any 1095, Guillem Ramon, comte de Cerdanya, llegà els castells de Sant Martí, Miralles, Queralt i altres, al fill Guillem Jordà.
En una data compresa entre els anys 1095 i 1109, el vescomte Ramon Bernat i el seu germà Bernat Bernat, fills de la vescomtessa Guisla, juraren fidelitat al comte Guillem Jordà pels castells de Sant Martí, Miralles i Queralt.
En una data compresa entre els anys 1117 i 1131, Ramon Ermengol prestà jurament al comte Ramon Berenguer III de Barcelona per aquest castell.
L’any 1134 hi hagué un conveni entre Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Pere I, vescomte de Castellbò, aquest darrer hi jurà fidelitat per diversos castells, entre ells el de Sant Martí; l’any 1188 es renovà el conveni, aquesta vegada era entre el rei Alfons “el Cast” i Arnau, vescomte de Castellbò.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb cinc focs; en el de 1359, quatre focs.