Ruïnes.
Mossèn Delcor afirma que el nom preromà de Llívia va ésser “Kere”.
La primera referència del “Castrum Libyae” data de l’any 672, sota dominació visigòtica.
Els historiadors no es posen d’acord si aquest castell fou ocupat pels sarraïns, segons Anglada, hi ha cròniques aràbigues que es refereixen a Llívia amb el nom de “Medinet-el-Bab” (Ciutat de la Porta).
L’any 839, Sunifred i el bisbe Sisebut assignaren les parròquies del comtat de Cerdanya, entre elles “Levia”, a Santa Maria d’Urgell.
En el segle XI aquesta vila començà d’estendre’s fora murs.
Els comtes de Cerdanya tingueren la residència oficial repartida entre Cornellà del Conflent i el castell de Llívia.
L’any 1257, el rei autoritzà a bastir cases al peu del Puig de Llívia, però no va permetre la destrucció dels edificis que hi havia dalt del Puig. El mateix any Galceran III de Pinós rebia sota la seva tutela tots els habitants de Llívia.
L’any 1268, el rei Jaume I “el Conqueridor” absolgué als lliviencs de tota quèstia, demanda i pena civil i criminal.
L’any 1341, el rei Jaume II de Mallorca concedí aquesta castlania a Joan de So, vescomte d’Évol.
L’any 1344, el rei Pere “el Cerimoniós” prengué el Rosselló i la Cerdanya al rei Jaume II de Mallorca, llavors confià aquesta castlania a Ponç Descatllar. Finada la guerra, el rei Pere encomanà la guarda d’aquest castell a Pere II Galceran de Pinós.
L’any 1366, Ponç Descatllar, senyor del Catllar, comprà la castlania de Llívia per 13.000 sous barcelonesos.
En el fogatjament de 1359 comptava amb 21 focs i es trobava dins la “vagueria de Serdanya”.
L’any 1462, durant la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, aquest darrer empenyorà el Rosselló i la Cerdanya al rei Lluís XI de França.
Descatllar va rebre el títol de capità de Llívia per ordre del rei Lluís XI, més endavant fou beneficiat amb el vescomtat d’Illa.
L’any 1479 aquest castell fou pres pels francesos i fou destruït.
L’any 1528, el rei-emperador Carles atorgà a Llívia el títol de vila.
L’any 1660, es va fer la partició de la Cerdanya amb el Tractat dels Pirineus.