Ruïnes.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 839, quan surt anomenat “Meranicos” entre “Ellar” i “Geruli” en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell.
En el període entre 1068 i 1095, Hug Dalmau jurà fidelitat al comte Guillem Ramon de Cerdanya, per Meranges i altres indrets. Posteriorment, entre 1095 i 1109, es va tornar a repetir aquest jurament, aquesta vegada entre Bernat Hug i el comte Guillem Jordà, successor de Guillem Ramon.
L’any 1233 es va signar una concòrdia entre el comte Nunyo Sanç i el comte de Foix, on aquest darrer havia de tenir aquesta fortalesa en nom de Nunyo Sanç.
L’any 1250, Roger IV, comte de Foix i vescomte de Castellbò, enfranquí als habitants d’aquest lloc d’eixorquia, intestia, arsina i cugúcia.
L’any 1270, Huguet de Lluerteres, casat amb Esclarmonda, filla de Roger Pere, de Puigcerdà, tenia pel comte Roger Bernat de Foix, la senyoria de Gréixer i de Meranges.
L’any 1325, Tomàs de Vilacorba, senyor de Savall vengué els delmes i censos d’aquest lloc al Bord de Mataplana, per 500 sous.
L’any 1335, la vall de Meranges passà als reis de Mallorca, comtes de Cerdanya.
En el fogatjament de 1365-1370 “Maranges e la perroquia” comptaven 29 focs.
L’any 1438 n’era senyor en Joan Colvilla, alies Morer.
L’any 1598, Meranges era lloc reial i es trobava dins la vegueria de Puigcerdà.