Ruïnes.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 983, quan surt esmentat en l’acta de consagració de Sant Llorenç, prop de Bagà.
La primera referència del castell de Víllec o de la Roca de Víllec no apareix fins al segle XIII, en aquesta època pertanyia als Pinós, senyors de Bagà, els castlans eren els Roca de Víllec.
L’any 1277, Galceran IV de Pinós llegà els castells de Bagà, Llo i Víllec, a la seva esposa Esclarmunda. Aquest castell es trobava en aquell moment empenyorat al comte de Foix per 4.500 sous melgoresos.
L’any 1324, el rei Sanç I de Mallorca prengué a Guillem III de Canet, fill de Ponç de Guàrdia, els llocs de Sallagosa, Llo, la Roca de Víllec, Rodés i Ropidera.