Desaparegut.
La primera referència del Puig d’Ollers data de l’any 1038, quan surt esmentat com a límit del castell de Forès, tot i que sembla que aquesta data pot ésser errònia.
L’any 1076, els comtes bessons barcelonins Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, donaren la quadra d’Ollers a Adalbert Sendred.
L’any 1080, Gaubert, fill d’Adalbert, i la seva mare Marideda, cediren la tercera part d’aquesta quadra a Seniofred.
L’any 1164, Pere de Sant Esteve i la seva muller Ermessendis, varen donar aquest castell amb les seves propietats, tot retenint-ne els homenatges, a Arnau de Verdú.
L’any 1165, Bernat Tort, arquebisbe de Tarragona, cedí els delmes d’aquest indret i d’altres a Pere de Puigverd, perquè aquests llocs fossin habitats.
L’any 1174, Bernat de Santa Coloma i la seva muller Sança donaren Ollers amb el seu terme, a l’orde del Temple.
L’any 1180, Pere de Lodger vengué tots els drets que tenia sobre Ollers que l’havia concedit Bernat de Santa Coloma, als templers; el mateix any, Arnau de Verdú i Pere de Sant Esteve cediren tots els drets que tenien sobre aquest castell i terme, al mateix orde.
L’any 1198, hi hagué una concòrdia entre Berenguer de Freixenet i els templers, on el primer cedia tots els drets que havia adquirit en el castell d’Ollers i terme, pel preu de 180 sous barcelonesos.
L’any 1285, el rei Pere “el Gran” donà tot el que posseïa en el castell d’Ollers al seu metge, Arnau de Vilanova, en compensació pels seus serveis; l’any 1288, aquest darrer permutà aquest castell per uns censals a València amb Pere Marquès, notari del rei; aquest darrer el va tindre poc temps, ja que l’any 1294, el rei Jaume II confirmà el domini dels templers sobre Ollers, aquests quan es varen extingir, el domini passà als cavallers de Sant Joan que el varen tenir fins al segle XVII.