Castell de Barberà

Es creu que l’origen del topònim Barberà ve donat per Pere de Barberà, cavaller procedent del Llenguadoc que fou el beneficiari d’aquesta terra que ell havia conquerit, pel comte de Barcelona.
L’any 1066, Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, donà a Armengol, comte d’Urgell, el castell de Barberà, aquest el cedí a Pere Arnaldus, amb la condició de fer millores, encara que sembla que aquests documents tenen la data falsificada.
L’any 1086, el comte Ermengol IV d’Urgell i la seva dona, Adelaida, donaren a l’església d’Urgell els castells de Barberà i de Forès.
L’any 1157 posseïa aquest castell Arnau Pere, al morir aquest i el seu fill, fou adquirit per Vidià, que a començaments del segle XII el deixà al seu fill, Pere de Puigverd.
Als inicis del segle XII, la frontera entre els sarraïns i el comtat de Barcelona era a la Conca, ja que l’Espluga de Francolí, Guàrdia dels Prats i Barberà pertanyien als cristians i des de Prenafeta fins a Pira, als musulmans.
L’any 1132, el comte Ermengol VI d’Urgell donà els seus drets als Templers, dos anys més tard, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, també cedí els seus drets als Templers, amb la idea que s’establissin a la Marca.
L’organització territorial de la comanda de Barberà no començà fins a l’any 1174, el primer comanador templer va ser el frare Bernat d’Albespí.
L’any 1190, va fer estada en aquest castell, el rei Alfons “el Cast”.
L’any 1253, Berenguer de Puigverd, pretenia el senyoriu d’aquest castell i protestà de l’homenatge que exigia el frare Jaume de Timor, preceptor de Gardeny i lloctinent de mestre del Temple d’Aragó i Catalunya.
Al segle XIII, els jueus s’establiren a Barberà.
Degut a que els templers es resistien a acatar els manaments reials, els veguers de Cervera, Montblanc, Tàrrega i Vilafranca, els sotmeteren a setge; l’any 1131, el rei disposà que els frares templers empresonats fossin traslladats a Lleida, Montblanc o Barberà.
A la meitat del segle XIV, la “domus de Barberà” era la tercera comanda més rica del Gran Priorat de Catalunya, amb 1.750 lliures.
L’any 1357, el rei Pere “el Cerimoniós” vengué els mer i mixt imperis i tota altra jurisdicció d’aquest lloc i d’altres al frare Pere Arnau de Perestortes, prior de Catalunya.
L’any 1395, el regidor d’aquest castell n’era el frare Arnau Miquel.
L’any 1429, aquesta comanda estava a càrrec del frare Joan Descarrigues.
Durant els segles XVI i XVII, Barberà i altres llocs pertanyien a la baronia del Prior de Sant Joan de Jerusalem.
L’any 1609, es va presentar en aquest castell la partida de Perot Roca Guinarda, acudien a defensar els drets del frare Miquel d’Alentorn enfront de Rafael de Biure, senyor de Vallespinosa.
Durant la guerra de Separació aquest castell va ser malmès.
Quan l’ordre de l’Hospital perdia vitalitat, fou abandonat i passà al govern central.
L’any 1853, Antoni Pedrol, l’arrendà per 100 rals anuals.
L’any 1867, per reial ordre fou donat a l’Ajuntament, que el va utilitzar per a escoles públiques fins fa pocs anys.