Ruïnes.
La primera referència del castell de Pontils data de l’any 975, quan Borrell I, comte de Barcelona, vengué el castell de Queralt, a Udalard.
L’any 1057, Ermessenda, muller del comte Ramon Borrell, vengué tots els seus drets en els comtats de Barcelona, Girona i Ausona-Manresa, entre ells el “castrum de Pontils”, a Ramon Berenguer I i Almodis.
L’any 1062, hi hagué una convinença entre Guerau Alamany amb el comte Ramon Berenguer I i Almodis, a propòsit dels castells de Montagut, Querol, Pinyana i Pontils.
L’any 1132, Alarig cedí aquest castell amb totes les seves pertinences, al seu fill Ramon, no obstant, la senyoria seguia essent dels Alamany.
L’any 1145, hi hagué un conveni de fidelitat entre Guerau Alamany IV amb el comte barceloní, essent-hi mencionat aquest castell.
L’any 1200 n’era senyor Ramon Alamany, fill de Berenguera de Querol.
L’any 1202 n’era senyor Guillem de Pontils, fill de Guerau Alamany.
En el fogatjament de 1365-1370 el “Loch de Pontils, Rochamora e Selmella” comptava amb 54 focs, pertanyia al noble G.R. de Cervelló i es trobava dins la vegueria de Montblanc.
Entre els segles XVI-XVII n’era senyor Bernat de Boixadors, primer comte de Savellà, casat amb Elisabet de Pax i de Burgues, baronessa de Vallmoll.
L’any 1648, Pontils va ésser saquejada per les tropes castellanes.