Castells Medievals

La primera referència d’aquest lloc data de l’any 996 com afrontació, l’escriptura de la venda fou feta per Sendred i la seva muller Matrecinda.
L’any 1012, es va celebrar un judici “in Castro de Sancta Perpetua”, entre el bisbe Borrell i el seu oncle Sala d’una banda i Hug de l’altra, respecte al castell de Selmella; el plet va ésser guanyat per Hug.
L’any 1053, el comte Ramon Berenguer I convingué amb Alamany Hug i la seva dona Sicardis, perquè si podien obtenir aquest castell, li donessin la potestat, per la seva part, el comte donaria en feu aquest castell als esmentats cònjuges.
El matrimoni confià el castell als germans Guillem i Berenguer Seniofred, cobrarien 50 mancusos anuals. Aquests darrers, castlans del castell de Santa Perpètua, en un període entre 1053 i 1071 juraren fidelitat als comtes per aquest castell.
L’any 1072, Bernat Bernat vengué aquest castell amb els seus termes i pertinences al comte Ramon Berenguer I per 40 unces d’or de moneda de Barcelona.
L’any 1145, Guerau Alamany IV jurà fidelitat a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, per set castells, entre ells el de “Sancta Perpetua”.
L’any 1193, Guerau Alamany V llegà en el seu testament aquest castell i altres al seu fill Ramon Alamany, disposant que la seva mare fos usufructuària.
Aquest castell seguí en possessió dels Cervelló, ho demostra el fet que el 1365, Ramon Arnau de Cervelló atorgà poders en favor de Berenguer de Llorac, castlà de Rocafort.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 37 focs i pertanyia al hereu d’Arnau de Cervelló, es trobava dins la vegueria de Montblanc; en el de 1381 pertanyia a Guerau de Cervelló.
L’any 1599 n’era senyor Bernat de Boixadors que fou creat comte de Savellà; en el segle XVII seguia pertanyent al “Comte de Çavellà” i a finals del segle XVIII, començaments del XIX, al marquès d’Aitona.