Castell de Montblanc

La toponímia moderna pensa que aquest lloc significa “petit tossal brillant, llis, carent, desproveït quasi desèrtic”.
L’any 1162, el rei Alfons “el Cast” lliurà una carta a Pere Berenguer de Vilafranca perquè traslladés el poblat anomenat “Vilasalba” al veí mont dit “Muntblanch”.
La primera menció d’aquest castell data de l’any 1167 en el testament de Pere de Queralt, on l’anomena “kastellum de Montblanc”.
Aquest lloc quasi sempre fou domini reial, el castlà en un principi vivia en el castell, quan aquest s’abandonà, residí en el casal conegut avui per Can Monfar.
L’any 1174, el rei Alfons quan es va casar amb Sança, li va donar entre altres pobles, el de Montblanc.
L’any 1176, el rei concedí aquest castell i el de la Riba a Guerau de Jorba, en qualitat de castlans; l’any 1187, aquest darrer, casat amb Saurina, empenyorà al rei Alfons la vila de Montblanc.
L’any 1221, el rei Jaume I aportà com a dot entre altres propietats, el castell i la vila de Montblanc, en el seu casament amb la infanta Elionor de Castella.
L’any 1226, el rei nomenà feudataris els germans Ramon Folc i Guillem de Cardona.
L’any 1246, el rei donà a la seva muller, Violant, diverses viles, entre elles la de Montblanc.
L’any 1260, el rei Jaume I “el Conqueridor” concedí a P. Adam la batllia de Montblanc i la Riba; quatre anys més tard, el rei infeudà Montblanc a Ramon Folc, vescomte de Cardona.
L’any 1268, el rei digué al vescomte de Cardona que lliurés a Joan Pere Sabata, batlle de Montblanc, els castells que per ell tenia en feu. Com Sabata va emmalaltir, llavors determinà que el lliurament es fes al veguer reial de Cervera.
L’any 1281, s’establí a Montblanc la primera fira de la Conca; dos anys més tard fou creat el municipi.
L’any 1300, el rei Jaume II donà un lot de propietats vitalícies, entre elles es trobava el castell i la vila de Montblanc a Guillema de Montcada.
L’any 1302, el rei advertí al batlle de Montblanc, que aquest castell devia d’ésser reparat; cinc anys més tard, el mateix monarca presidí les primeres corts a Montblanc.
L’any 1322 n’era castlà Ramon Berenguer de Vilafranca.
L’any 1356, el rei Pere “el Cerimoniós” donà diverses possessions, entre elles Montblanc, a Enric de Trastàmara, germà bord del rei de Castella, Pere “el Cruel”; quatre anys més tard el rei Pere “el Cerimoniós” confirmà els privilegis de la vila, ja que li havia estat tornada pel comte de Trastàmara.
L’any 1361, el rei Pere “el Cerimoniós” manà la reparació d’aquest castell; cinc anys més tard, el mateix monarca manà al bastard de Gravalosa, veguer de Montblanc, la construcció de les muralles, aquestes obres duraren deu anys.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 601 focs.
L’any 1415, quan es va coronar rei, Ferran “el d’Antequera”, el seu fill l’infant Joan, rebé el títol de duc de Montblanc.
A l’inici de la guerra de la Generalitat contra Joan II, el castlà era Pere Lluís de Vilafranca.
Al segle XVI aquest castell estava en ruïnes, les seves pedres es varen aprofitar per les obres de l’església major i per les construcció de casals.