Ruïnes.
La primera referència d’aquest castells data de l’any 1018, quan Hug de Cervelló, fill d’Ansulf de Gurb, cedí aquesta fortalesa al seu fill Alemany, aquest el va infeudar a Amat Elderic d’Orís, que l’any 1041 el va donar a Sicarda, filla dels vescomtes de Cabrera i muller del dit Alemany, aquesta nissaga el va tindre fins al segle XIII.
L’any 1132, Alaric de Timor que el devia tenir en feu, el va donar al seu fill Ramon.
L’any 1170, hi hagué una concòrdia entre Guerau Alemany V de Cervelló, senyor d’aquest castell, amb Guillem d’Aguiló, Berenguer d’Aguiló, Pere i Arnau, arran de les lluites entre les dues famílies.
L’any 1193, Pere d’Aguiló, fill de Guillem d’Aguiló, llegà aquesta castlania a Pere de Timor i al seu fill Guillem tot l’alou que tenia en aquest castell.
L’any 1229, Guerau Alemany VI de Cervelló féu testament abans d’anar a la conquesta de Mallorca, on deixava aquesta fortalesa a la seva filla Felipa, si aquesta finava sense fills, llavors havia de passar a Ramon Alemany de Cervelló.
En el fogatjament de 1365-1370 pertanyia a Dalmau de Queralt, senyor de Santa Coloma de Queralt, descendent de la família Timor.