Ruïnes.
L’any 1079, els comtes bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II cediren l’honor erm anomenat “espluga de franculi” a Ponç Hug de Cervera, fill d’Hug Dalmau. Vuit anys més tard, Ponç cedí una tercera part dels seus drets a “Mir Erumir” per tal que l’ajudés a defensar i poblar aquest indret.
L’any 1166 n’era senyor Ramon de Cervera i Pere de Queralt el seu castlà. La castlania fou llegada a Guillem de Timor, qui la posseirà en dependència de Gombau d’Oluja.
L’any 1171, la branca Cervera i la Torroja atorgaren carta de franqueses als menestrals establerts a la vila.
L’any 1178 hi hagué violentes disputes entre els homes de l’Espluga i els monjos de Poblet, a propòsit de l’indret anomenat Codós.
L’any 1182, Gaia de Cervera, filla de Ponç de Cervera i de la comtessa Almodis, casada amb Ramon de Torroja, esdevingueren hereus dels béns i drets de la vila, que havien estat cedits per Ponç, germà de Gaia.
En el darrer quart del segle XII apareix diferenciat l’Espluga superior, sobirana o alta, i l’Espluga jussana, “sotirana” o baixa. Sembla ésser que el superior pertanyia a Ponç de Cervera i l’inferior a Ramon de Cervera.
L’any 1207, hi hagué un litigi sobre honors en la població entre Guillem de Guardialada i Arnau de Timor.
L’any 1218, Hug de Torroja, fill de Ramon de Torroja i de Gaia de Cervera, llegà els drets que tenia en aquest castell i en els Omells a la seva germana Eldiarda, muller de Ramon de Palau. L’any 1231, els mateixos drets foren donats a Simó, fill d’aquest darrer matrimoni, quan es va casar amb Gueraula d’Anglesola.
Simó de Palau llegà els seus drets i possessions en el castell de l’Espluga a l’orde del Temple. Per la seva part els Guardialada que també tenien drets en aquest lloc, els cediren a l’orde de l’Hospital. Quedava establert que els templers ocuparien la part sobirana de la vila i els hospitalers la part jussana.
L’any 1255, els templers donaren possessió del feu de l’Espluga sobirana a Hug de Cervelló; en aquesta època els hospitalers ja tenien constituïda la comanda de l’Espluga, a la part jussana, el seu comanador era Bernat Vives.
El comanador hospitaler va fer plantar forques a l’Espluga.
L’any 1357, el rei Pere “el Cerimoniós” vengué el mer i mixt imperis i tota altra jurisdicció a l’Espluga inferior i superior, al gran prior de Catalunya.
L’orde de l’Hospital senyorejà a l’Espluga superior i inferior fins el 1587.
En el segle XVII, durant la guerra de Separació, aquesta fortalesa estava ocupada pels francesos, l’any 1651, els espanyols després de fer una batuda a la vila de Prades, varen demolir el castell de l’Espluga de Francolí.
L’any 1850, l’espai del pati d’armes fou valorat en 1.031 rals i la resta del castell en 25.000 rals.
L’any 1859, fou adquirit pels comissionats espluguencs en subhasta per 6.000 rals, per a la construcció de l’església nova.
L’any 1880 va ésser derruïda la darrera de les torres que defensaven les muralles.