Ruïnes.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 1059, quan Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis, comtes de Barcelona, cediren unes terres ermes situades dins el seu comtat a Miró Foguet i a Bernat Llop, per tal que hi construïssin cases i un castell.
L’any 1178 s’establí un conveni entre el rei Alfons “el Cast” i Berenguer de Fluvià i els seus castlans Pere de Tudela i germà Berenguer, a propòsit del “castro de Fores”. L’acord establí que el rei tindria batlle resident en un mas de Forès i que el castell el tindria en feu Berenguer de Fluvià.
L’any 1180, Berenguer de Tudela va vendre i donar la meitat del delme i de la senyoria d’aquest lloc, a l’orde del Temple.
L’any 1190, Berenguer de Fluvià vengué al rei Alfons el “castrum de Fores” amb els seus termes, per 6.500 sous barcelonesos.
L’any 1210, el rei Pere “el Catòlic” concedí el lloc de la Sala, en Comalats, terme del castell de Forès, a Guillem de Guardialada.
L’any 1285, el rei Pere “el Gran” llegà aquest castell al monestir de Santes Creus.
L’any 1336 n’era castlà en Jaume de Llorac.
En el fogatjament de 1359 comptava amb 111 focs.
L’any 1379, l’infant Joan ratificà i amplià el senyoriu de Forès a favor de Santes Creus, que va mantindre el senyoriu fins a l’extinció.