Bon estat.
La primera referència d’aquest indret data de la primera meitat del segle XII, hom pensa que el topònim tingui alguna relació amb el francès Laurac.
L’any 1140, Berenguer Bernat de Sentdomí traspassà aquest castell juntament amb l’església de Santa Maria de Llorac a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
L’any 1196, Gombau d’Oluja empenyorà als templers les rendes del “castrum et villam de Loraco” junt amb altres llocs limítrofs.
L’any 1202, Bernat de Fillol donà el seu cos per soterrar a la “domus hospitali de Lorag”.
L’any 1342, el rei Pere “el Cerimoniós” va vendre tota la jurisdicció que tenia als castells de Llorac i la Cirera, a Francesc Alanyà, per 12.000 sous.
L’any 1361 n’era senyor Guiamó Alanyà, veí de Montblanc.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 27 focs, es trobava dins la vegueria de Montblanc i pertanyia a “G. alanyà de Muntblanc”.
En el segle XVI, el senyoriu de Llorac pertanyia a la família Guimerà.
En un memorial del segle XVII, “Lorac” era de “Doña Maria de Guimerán”.
En el segle XVII es trobava en la vegueria de Montblanc i pertanyia al baró.