Ruïnes.
L’any 1174, Pere de Colomers definí tota la terra que tenia sota el domini de Berenguer del Mont a Albió, “in comitati Minorisa infra terminos de castro monte orgul et de Talavera et de Cacirera et in loco qui nominatur lalbi”.
L’any 1181, els germans Ponç i Berenguer d’Albió, empenyoraren a Berenguer d’Avinyó, mestre dels templers, i a Jausbert de Serra, comanador de Barberà, les quèsties que percebien en l’Albió.
L’any 1192, Gombau d’Oluja aprovà la donació de la “quadra de Alvio” feta pel seu germà Berenguer del Mont i per altres, a favor del Temple.
L’any 1193, Carbonell de Vilagrassa donà la Torre d’Albió, amb totes les seves pertinences a l’orde del Temple.
L’any 1212, Pere de Vallverd testà constituint hereu al fill que portava dintre la seva muller Ermessenda, li deixava els castells d’Albió, Vallverd i Fillol, i tot el que tenia a Aguiló i Colomers.
L’any 1237, Bernat de Fillol, casat amb Beatriu, tingueren una filla anomenada Berenguera de Llorac, que cedí aquest castell a l’orde del Temple.
L’any 1238, hi hagué una concòrdia entre Berenguera i la seva germana Elisenda, on la primera li cedia el castell i la vila de Vallverd, a canvi rebia el castell i la vila d’Albió.
L’any 1380, l’infant Joan, vengué la jurisdicció alta i baixa, civil i criminal, que tenia en diverses poblacions, entre elles Albió, a Guillem de Guimerà, Gran Prior de Catalunya.
L’any 1752, la comanda de Vallfogona mantenia encara com a membre, Albió.
En el segle XVII es trobava en la vegueria de Cervera i pertanyia a “la Religio de Sant Iuan”.