Enderrocat.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 1075, quan el comte de Barcelona li donà la possessió en franc alou i perpètuament a Ramon Arnau, no obstant es reservava la meitat del delme.
L’any 1168, Guerau de Jorba i la seva muller Saurina cediren a Arnau de Pontils l’estatge en el castell de Montbrió.
L’any 1183 n’era senyor Guillem de Puigverd, A. De Pontils seguia sent el castlà d’aquest castell.
Saurineta, filla de Pons i Saura, llegà 50 morabatins al convent de Santes Creus, quan finà la seva mare no va satisfer dit llegat, llavors en una sentència de l’any 1265, el jutge que era l’ardiaca de Lleida sentencià que el domini del castell de Montbrió fos subdividit en 15 parts, 7 serien pel convent i 8 a Saura, mare de la testadora.
L’any 1269, Saura vengué aquest castell als Templers de Barberà, l’acte de possessió es va endarrerir fins el 1277. Posteriorment passà als hospitalers.
En el fogatjament de 1358 comptava amb nou focs i pertanyia al “Prior de Cathalunya del ordre de Sent Johan del Espital de Jherusalem”.
L’any 1367, Guillem Ramon de Jorba, castlà de Montbrió, tingué un plet amb Pere Guillem d’Olms, prior de Catalunya, i Guillem de Guimerà, comanador de Barberà, sobre els drets feudals d’aquest castell.
L’any 1380, l’infant Joan, vengué la jurisdicció civil i criminal que tenia en diverses poblacions, entre elles Montbrió, a Guillem de Guimerà, Gran Prior de Catalunya.
L’any 1391 n’era castlà Berenguer de Jorba, casat amb Brunisenda, posteriorment aquesta castlania passà al comanador de Barberà, quedant com a senyor absolut.
En el segle XVII pertanyia al “Prior de sant Iuan de Catalunya”.