Enderrocat.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 1073, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer I donava una quadra a “Udalgerius Raimundus” que tindria que construir “unum castrum”.
L’any 1178, Estefania, filla de Pere Arnau de Conques, vengué al rei Alfons “el Cast” la “quadra de Valle Vert”, antigament coneguda per “Bufalla”.
L’any 1191, el rei Alfons “el Cast" donà el castell de Vallverd, amb tota la jurisdicció civil i criminal , a Valgensi Roger de Conques; quatre anys més tard, aquest darrer el va vendre a Guillem d’Aguiló; aquest darrer el va vendre a Bernat de Fiol el 1199 que va finar el 1230, llavors passà al seu fill Bernadó de Fiol.
L’any 1275 n’era senyor Guerau Alamany que empenyorà les rendes dels castells de Vallverd i Cogull a Pere d’Albarells per 15.000 sous barcelonesos. Cinc anys més tard els tornà a empenyorar a Berenguer de Palmerola per poder pagar un deute de 800 morabatins.
L’any 1306, Guillem d’Anglesola i Guerau Alamany de Cervelló, com a marmessors de l’altre Guerau Alamany, posaren a la venda els esmentats castells que foren adquirits per Arnau de Torroja per 22.000 sous barcelonesos de tern.
En el fogatjament de 1358 comptava amb nou focs i pertanyia al “Prior de Cathalunya del ordre de Sent Johan del Espital de Jherusalem”.
L’any 1380, l’infant Joan, vengué la jurisdicció civil i criminal que tenia en diverses poblacions, entre elles Vallverd, a Guillem de Guimerà, Gran Prior de Catalunya.
En el segle XVI i XVII els hospitalers tingueren diversos plets amb la família Biure que n’eren els castlans i que pretenien la senyoria de Vallverd.
En el segle XVI aquest castell es trobava en mal estat.
En el segle XVIII s’abandonà i serví de pedrera als veïns.