Castell de Sarral

Enderrocat.

La primera referència d’aquest indret data de l’any 1076, quan surt documentat com l’”illa de Saüc”.
L’any 1178 hi hagué una convinença entre el rei Alfons “el Cast” i Berenguer de Fluvià, feudatari del castell de Forès, on es retenia en el terme d’aquest castell les viles de Pedrinyà, Saüc i Arenelles amb totes les seves dècimes i pertinences.
L’any 1180, el mateix monarca atorgà carta de poblament als habitants de “Reyal” (Sarral), on els eximia dels mals usos i tan sols es reservava els drets dels molins, dels forns i de la ferreria.
L’any 1210, el rei Pere I cedí la quarta part dels delmes d’aquest lloc a l’arquebisbe de Tarragona.
L’any 1251, el rei Jaume I cedí el delme del blat de diverses viles, entre elles la de Sarral, al monestir de Vallbona de les Monges.
L’any 1285, el rei Pere II llegà els llocs i castells de Forès, Sarral i Cabra, al monestir de Santes Creus.
L’any 1384, el monestir de Santes Creus permutà la senyoria de Sarral per la de Forès, Savella i Fonoll, amb el rei.
Aquest castell ja es trobava en ruïnes en el segle XIV.