Castell de Passanant

La primera referència del terme de Passanant data de l’any 1079 o 1080.
L’any 1123, hi hagué una concòrdia entre els germans Ponç i Ramon de Cervera respecte a la residència en aquest castell, on un i altre habitarien en ell alternativament cada any.
Poc després passà a la família Òdena; l’any 1152, Ramon Guillem d’Òdena infeudà aquest castell amb la meitat del senyoriu que hi tenia, a Guillem de Castellar.
L’any 1166, Ramon de Cervera i Ponceta infeudaren la sisena porció del delme que percebien en aquest indret, a Arnau de Fonolleres.
L’any 1182, Ramon de Cervera llegà aquest castell i d’altres al seu fill Guillem.
L’any 1202, Guillem de Guardialada, sota domini d’Hug de Torroja i de Pere de Cervera, el cedir en féu al monestir de Santes Creus.
L’any 1261, Gueraula de Guardialada, filla de Guillem de Guardialada, i priora del monestir d’Alguaire, cedí tots els drets que ella tenia a Passanant a l’orde hospitaler. Cinc anys més tard, Marquesa, vídua de Guillem de Guardialada i mare de Gueraula, també traspassà els drets que tenia en aquest lloc a l’orde.
En el fogatjament de 1358 comptava amb 40 focs i pertanyia al “Prior de Cathalunya del ordre de Sent Johan del Espital de Jherusalem”.
L’any 1380, l’infant Joan vengué tota la jurisdicció civil i criminal  de Passanant a Guillem de Guimerà, gran prior de Catalunya.
L’any 1406, el gran prior de Catalunya cedí el castell de Passanant a la comanda de Barcelona, per 26.500 sous.