Ruïnes.
La primera referència de l’indret d’”Apiera” data de l’any 1067, quan Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, el va donar, junt amb el de Barberà i altres llocs, al comte Ermengol IV d’Urgell, perquè el colonitzés. Un any més tard el comte d’Urgell el va cedir a Arnau Pere de Ponts. Posteriorment passà a un tal Vidià que posteriorment el va llegar al seu fill Pere de Puigverd.
L’any 1157, el comte barceloní Ramon Berenguer IV pledejà per la possessió d’aquest castell i el de Prenafeta, amb Pere de Puigverd.
L’any 1168, Guillem de Montagut llegà tots els drets que tenia a Pira, al seu fill Guerau, l’escriptura fou subscrita per Pere de Puigverd, senyor de Pira.
L’any 1176, A. de Pons i el seu fill Pere de Bellvís, donaren la dècima de la dominicatura que tenien a Pira, al monestir de Poblet.
L’any 1183, el rei Alfons I confirmà aquest indret com possessió del cenobi.
L’any 1248, els templers compraren el domini total a Guillem de Montclús i els seus fills, per 3.000 morabatins d’or, aquesta senyoria la varen mantindre fins a l’extinció de l’orde l’any 1317, llavors passà a l’orde de l’Hospital.
L’any 1380, el gran prior de Catalunya adquirí la total jurisdicció d’aquest lloc, la mantingué fins a l’abolició dels senyorius en el segle XIX.