Ruïnes.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 1058, quan surt esmentat l’”ipso reger de Rochefortis” com un dels límits del castell a construir al puig de Forès.
La primera referència del “castrum de Rocafort” data de l’any 1178, com un dels límits del castell de Turlanda.
L’any 1193, Berenguer de Clariana llegà als seus fills Berenguer i Bernat tots els drets que tenia en “Sancta Perpetua et in Barbera et in Muntclar et in Roffort”.
En el segle XIII Rocafort formava part de la baronia de Queralt.
L’any 1256, Pere de Queralt era senyor dels castells de Queralt, Santa Coloma, Rauric i Rocafort i dels llocs d’Almenara i Colomers, nomenant hereu al seu fill homònim.
L’any 1342 n’era castlà Berenguer de Llorac; posteriorment passà als Anglesola i després als Biure.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 45 focs, pertanyia a Dalmau de Queralt i es trobava dins la vegueria de Montblanc.
L’any 1370, el rei vengué aquesta jurisdicció a Dalmau de Queralt.
L’any 1515, Maria, vídua del castlà Joan de Biure, vengué per 1.500 lliures la castlania a Joan Armengol, donzell, senyor del lloc i de la baronia de Rocafort.
Els Peguera, marquesos de Foix, retingueren el títol de barons de Rocafort fins l’any 1881.