Ruïnes.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 1043, quan els comtes de Barcelona donaren una terra erma anomenada Conesa, una de les seves afrontacions era amb la serra “de Avellano”.
L’any 1175, Ramon de Cervera va donar un mas que tenia “in castro de Avellano”, al monestir de Poblet. Set anys més tard, el mateix Ramon llegà el “castrum Lavellan”.
L’any 1196, Gombau d’Oluja empenyorà en favor de l’orde del Temple, les rendes dels castells i viles de diversos llocs, entre ells el “castrum et villam de Avellano”.
L’any 1285, el rei Pere “el Gran” concedí una basta baronia que comprenia Savallà, a Ponç Hug IV, comte d’Empúries.
En el fogatjament de 1358 comptava amb 42 focs i pertanyia a “Gombaldus de Angularia”; en el de 1365-1370, 25 focs i pertanyia a la “Nobla dona na francesha Danglesola”; en el de 1381, 29 focs i pertanyia a Bernat de Boixadors; un any abans, aquest darrer va comprar la jurisdicció del castell de “Çavalla” i d’altres llocs al rei.
En la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, “mossen Boxados”, senyor de “Savela”, militava en el bàndol joanista.
L’any 1537, Joan de Boixadors-Desvalls i Lluís de Boixadors obtingueren el títol de noblesa.
L’any 1599, el rei Felip III d’Espanya atorgà a Bernat de Boixadors i d’Erill, germà de Dimes de Boixadors, el títol de comte de Savallà, com a recompensa pel mèrits fets en l’any 1571 a la batalla de Lepant.
En el segle XVII, “Çavella” es trobava dins la vegueria de Montblanc i pertanyia al “Comte de Çavalla”.
L’any 1763, Savallà del Comtat pertanyia al comte de Peralada.