Ruïnes.
La primera referència del “podio que dicunt Olivela” data de l’any 1038, quan surt esmentat com una de les afrontacions del puig de Forès, en una donació que va fer el comte de Barcelona a Mir Foguet, tot i que sembla que aquesta data pot ésser errònia.
La primera referència del “castelar de Olivella” data de l’any 1076, quan els comtes bessons barcelonins Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, donaren la quadra d’Ollers a Adalbert Sendred.
Hom pensa que en el segle XIII i començaments del XIV aquest castell pertanyia al monestir de Santes Creus.
L’any 1324, Sibil•la d’Anglesola vengué amb l’autorització del rei, el castell i la jurisdicció civil del poble a Arnau Massaguer.
En el fogatjament de 1358, “Çolivella” pertanyia a Macià Massaguer, ciutadà de Barcelona; en el de 1365-1370, 73 focs, i seguia pertanyent a Macià.
L’any 1393, el rei vengué a carta de gràcia aquest castell amb els seus termes i jurisdiccions, a Ramon d’Abella, per 16.500 sous d’Aragó. Aquest darrer el va traspassar a l’any següent a Berenguer de Boixadors, que mantingué aquesta senyoria fins el 1424, quan la cedí al monarca. Aquell mateix any, el rei Alfons “el Magnànim” el vengué a carta de gràcia a Ramon Berenguer de Llorac, per 16.500 sous barcelonesos.
L’any 1599, el rei Felip III d’Espanya concedí en feu perpetu la jurisdicció criminal del castell de Solivella, a Anna de Llorac, vídua de Lluís Pau.
L’any 1729, el castell tornà a la Corona, un any més tard el va comprar Joan de Llorac. Posteriorment per enllaç matrimonial passà als Pujol, o Despujol.
L’any 1870, Ignasi Maria Pujol, marquès de Palmerola, el va vendre per 5.000 duros a Francesc Casamitjana i Andreu i Tomàs Espanyol i Travé.
L’any 1915, l’ajuntament l’enrunà amb dinamita.