La primera referència documental data de l’any 1057, quan Guislabert, bisbe de Barcelona, junt amb Mir Geribert i la seva dona, Guilla, i fill, Bernat, infeudà la torre de Miralpeix, junt amb tot el seu terme i pertinences a Arnau Arloví, aquest tenia l’obligació de reconstruir-la i poblar l’indret.
Els seus límits són difícils d’identificar, però, devia comprendre tots els terrenys de l’actual terme de Sitges a ponent de la riera de Ribes.
Més tard la quadra passà a possessió de Ramon Mir, fill de Mir Geribert.
Un plet decidí la possessió d’aquesta quadra a favor de Ponç de Blancafort, en contra de Guillem i Ponç de Ribes.
Ponç de Ribes féu reforçar el castell, ell i el seu castlà, Gombau de Miralpeix, estaven en guerra contra Berenguer de Castellet i Eimeric d’Espiells. Aquests darrers, cap a l’any 1190, assaltaren i destruïren el castell.
L’any 1258, Ponç de Ribes testà el feu de Miralpeix en favor del seu nebot Berenguer de Ribes.
L’any 1303, li fou concedit a Galceran de Ribes i el 1350, li fou concedit a Berenguer de Ribes, els castells de Ribes i Miralpeix.
En el fogatjament de 1365-1370, en aquesta quadra hi havia 18 focs.
L’any 1382, la quadra fou cedida a Bernat de Fortià, cunyat del rei, tres anys més tard li fou confiscat.
L’any 1390, el rei Joan I va vendre els imperis i la jurisdicció al bisbe de Barcelona.
L’any 1410, la Pia Almoina de Barcelona comprà al bisbe de Barcelona aquest castell per 200 lliures.
L’any 1413, passà a la universitat de Sitges.
Aquest castell va ser abandonat a finals del segle XVII.
