També se’l coneix amb el nom del Castellot.
La primera referència documental data de l’any 1068, quan Gombau de Sant Martí, com a senyor, encomana la castlania d’Eramprunyà, amb els delmes, primícies i prestacions de la parròquia de Campdàsens a Ramon Isimbert. El succeí el seu fill Gombau Ramon, que testàriament la cedí l’any 1097 al seu germà Guillem Ramon. Després aquest darrer el llegà al seu fill Pere de Santa Oliva l’any 1143.
Un document de l’any 1154 esmenta que aquest castell és “situat dins el terme del castell d’Eramprunyà”.
L’any 1216, el sotscastlà era Ramon de Sitges, quan aquest finà l’any 1222, el succeí la seva filla gran, Ermessenda.
L’any 1238, Bernat de Centelles, castlà d’Eramprunyà, confià la sotscastlania a Guillem de Viladecols, nebot d’Ermessenda.
L’any 1299, el rei Jaume II demanà a Bernat de Centelles, el reconeixement de domini que ell tenia sobre el castell.
L’any 1306, Agnès, filla de Guillem de Viladecols i casada amb Berenguer de Fonollar l’any 1274, vengué a Bernat de Fonollar, conseller i viceprocurador reial, la sotscastlània de Campdàsens, els qual tenia en feu de Bernat de Centelles.
L’any 1320, Bernat de Fonollar comprà la castlània de Campdàsens.
L’any 1321, el rei li concedí vitalíciament la jurisdicció civil i criminal dels castells de Sitges i Campdàsens.
L’any 1323, el rei Jaume II li vengué a Pere Marc el terme d’Eramprunyà, on el castell de Campdàsens hi era inclòs. Quatre setmanes més tard, Bernat de Fonollar, comprà al rei els drets alodials de Campdàsens per 8.000 sous, quedant ell com a senyor únic d’aquesta quadra.
L’any 1326, Bernat de Fonollar en el seu testament, llegà aquest castell a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona.
L’any 1382, Bernat de Fortià era senyor de les quadres de Miralpeix, Garraf, Campdàsens i Marmellar, concedides pel rei Pere “el Cerimoniós”. Quan aquest monarca finà, Bernat fou desposseït de tots els dominis que havia aconseguit gràcies a la seva germana Sibil·la.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 15 focs.
L’any 1390, el rei Joan I vengué el domini a la Pia Almoina.
Els seus límits eren:
- A llevant, Begues.
- A ponent, fins als límits dels castells de Sitges i de Ribes.
- Al sud, el mar.
- Al nord, Rosca Riscla, que separa Campdàsens de Jafre i el puig d’Espinelbes, que separa Campdàsens de Vallgrassa.
Actualment es fa servir com a lloc de vigilància pels guardes forestals.
