Castells Medievals

La primera referència del castell la tenim a principis del segle XI, durant tot aquest segle fou anomenat “Vila episcopal” o “bisbal”, a partir del segle XII, Geltrud o castell den Guisaltrud, aquest nom potser ve donat al fet que el lloctinent de Geribert, anomenat Guisaltrud, fos el castlà del castell.
Els germans Arnau i Ramon de Ribes es varen disputar la castlania, es van sotmetre sota jurament al arbitratge del seu senyor, el bisbe de Barcelona. Aquest, finalment li va donar a Arnau que es casà amb Guillema de Banyeres, tingueren tres fills, i fou Galceran de Ribes qui els succeí.
L’any 1259, el rei Jaume “el Conqueridor” ordenà que acudissin els veïns del terme de Cubelles a defensar el castell de la Geltrú, en aquest moment n’era senyor Ramon de Manresa.
L’any 1274, el rei atorgà a Vilanova i sa-Llacuna carta de població.
L’any 1287, Alfons “el Franc” feu que els homes de Cubelles i de Vilanova depenguessin exclusivament del batlle reial de Barcelona.
L’any 1309, Jaume II ordenà al batlle de Barcelona que protegís els drets de Ferrer de Manresa, senyor de la Geltrú.
L’any 1327, Alfons “el Liberal” concedí a Ferrer de Manresa que els homes del seu castell estiguessin sotmesos al batlle reial de Barcelona i no del veguer de Vilafranca.
L’any 1358, Pere “el Cerimoniós” vengué la meitat dels castells i dominis de Cubelles i la Geltrú a Francesc Destorrent, aquest no tardarà gaire a cedir els drets als Sanaüja.
L’any 1368, el senyor del castell n’era Berenguer de Sanaüja que estava enemistat amb els seus vassalls, llavors aquestos oferiren 10.000 sous al rei i ell a canvi va fer que les jurisdiccions civil i criminal s’exercissin a la Geltrú en el seu nom i a través del batlle de Cubelles, quedant exempts del domini i jurisdicció feudals.
Des de 1380 fins al 1387, n’era senyor Bernat de Fortià, fins que la reina Violant de Bar ordenà al procurador Pere Febrer que prengués possessió dels castells i de les viles de la Geltrú, Vilanova, Cubelles, Sitges, Ribes i altres propietats de Bernat al Penedès.
L’any 1402, la reina Violant ordenà enderrocar cases per reparar els murs d’aquest castell.
L’any 1414, la reina aixecà molt d’enrenou quan va permutar la Geltrú, Vilanova i Cubelles pel castell, la baronia i la vila de Cocentaina.
L’any 1418, les universitats de Cubelles, Vilanova i la Geltrú foren membres i carrers de Barcelona, aquestes foren empenyorades durant la guerra de la Generalitat, però l’any 1478 retornaren a la Corona.
L’any 1537, degut a que els castlans s’atribuïen drets que no els pertocaven, el rei determinà que seria el batlle el que exerciria la jurisdicció.
Al segle XVII agafà l’aspecte de casa senyorial.
L’any 1861, el castell pertanyia a l’Ajuntament de Vilanova que el va vendre per 46.400 rals i l’any següent seria enderrocat.
El castell va ser restaurat entre 1918 i 1920, gràcies a l’aportació de 40.000 pessetes de l’arquitecte en Josep Font i Gumà, i va ser duta a terme per Jeroni Martorell.
L’any 1959, tornà a ser modificat.
Actualment és un museu.