Castells Medievals

La primera referència d’aquest lloc data de l’any 1151, quan la vescomtessa Guillema de Cardona fa una cessió a l’Església de Sant Vicenç de Cardona, s’esmenta el terme d’Arbeca com afrontació.
L’any 1156, Ramon Berenguer, comte de Barcelona, donà la vila i el castell d’Arbeca a Berenguer de Tarroja. El succeí el seu fill Ramon de Tarroja, casat amb Gaia de Bas, aquest feu tenia el títol de baronia. Més tard senyorejà en aquest lloc la família Santafè.
Amb el casament vers el 1218 entre Agnès de Tarroja, filla de Sibil•la de Santafè i Ramon de Tarroja, es casà amb Ramon Folc, fill del vescomte de Cardona; llavors els Cardona passaren a senyorejar a Arbeca. Aquest matrimoni establí llur principal residència en aquest castell.
Des de 1340 a 1372 consten com a senyors d’aquest lloc, Ramon Cornell –fill de Ramon Cornell i de Luna, senyor de la baronia d’Alfajarín, en terra ribagorçana i Beatriu de Cardona-, i Lluís Cornell, potser fill seu.
En el fogatjament de 1365-1370 consta: “Loch Darbecha, de Luhís Cornell, XCVI fochs”.
Els Cornell traspassaren aquest lloc i altres als Pallars; l’any 1375 consta com a senyor d’Arbeca, el noble Jaume Roger de Pallars. Deu anys més tard, el rei Pere “el Cerimoniós” autoritzà la venda de la vila d’Arbeca al comte Jaume Roger.
L’any 1435 n’era castlà d’Arbeca el cavaller Berenguer de Tamarit, en aquesta època es varen fer obres al mur.
Durant la guerra de la Generalitat contra Joan II, Arbeca que pertanyia al bàndol català va ésser lliurada el 1464 a l’exèrcit joanista.
L’any 1497 comptava amb 121 focs i el 1515, 159 focs.
L’any 1503, el primer duc de Cardona i la seva muller, Aldonça Enríquez, foren amfitrions en llur palau d’Arbeca, del príncep Felip “el Bell”.
En aquest castell finà el primer duc de Cardona el 1513.
Aquest castell va ésser considerat com un dels més bonics de Catalunya i té fama de que tenia tantes finestres com dies té l’any.
L’any 1585, el rei Felip II d’Espanya passà per Arbeca quan anava de Lleida a Barcelona, passant pel monestir de Poblet.
En el primer terç del segle XVII, el duc Enric de Cardona i de Sogorb, instal•là en aquest castell l’arxiu familiar que ocupava 31 armaris, quan esclatà la guerra dels Segadors, fou traslladat a Llucena, província de València.
L’any 1642, al mariscal La Mothe li donaren el ducat de Cardona.
Com Arbeca era un punt estratègic i fronterer, el príncep Condé ordenà treballs de fortificació.
Durant la guerra carlina, el 1836 el capitost Ramon Arbonès incendià les portes de la vila i el castell.
L’any 1851, pertanyia al duc de Medinaceli, va ésser venut en subhasta per 22.700 rals.
Al segle XIX foren construïts al lloc del castell els dipòsits d’aigua de la vila.