Castells Medievals

La carta de població d’”illa Spelunca Calva” data del 1148, on el comte de Barcelona donava aquest lloc a cinc famílies, perquè conreessin el seu territori. L’any 1183 hi hagué un nou assentament de repobladors.
L’any 1251, el rei Jaume “el Conqueridor” donà en franc alou a Eldiardis d’Anglesola, abadessa del monestir de Vallbona, aquest lloc amb totes les seves pertinences. Un segle més tard, el 1350, l’abadessa el vengué a Pere de Carcassona, ciutadà de Lleida, per 115.000 sous barcelonesos.
L’any 1359, Pere de Carcassona comprà tot imperi i jurisdicció d’aquest lloc al monarca. El 1368, Pere i la seva muller Constança, el vengueren a Jaume Conesa, conseller i protonotari reial.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 48 focs, pertanyia a “Jacme Conesa” i pertanyia a la vegueria de Montblanc.
L’any 1379, Gabriel Conesa, fill de Jaume, vengué l’Espluga Calba a Berenguer Gallart per 121.000 sous barcelonesos. Aquest darrer, dos anys més tard el va vendre a Pere Aicart per 133.000 sous barcelonesos. Posteriorment, aquest el va vendre a Antoni de Maçanet, ciutadà de Lleida, el 1396 el va llegar al seu nebot Antoni de Montsuar, senyor de Torregrossa.
L’any 1405, Antoni de Montsuar i el seu germà Vicenç, vengueren les jurisdiccions civil i criminal d’aquest lloc per 140.000 sous barcelonesos de tern, a l’orde de Sant Joan de l’Hospital.
Al segle XVII consta ésser “de la Religió de sant Iuan”.
L’any 1660, el Gran prior Torrelles visità aquesta comanda que la va tindre fins a l’extinció dels senyorius.