Ruïnes.
També es anomenat castell de Castelldàsens.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 1033, on surt esmentat el “termine de Castrum Assinos” en l’escriptura de la venda del castell de Montclar, feta per Arnall Odo i la seva muller Guilla, a Bernat Sendred, casat amb Quíxol. Posteriorment, el 1072, Oliver Bernat, fill d’aquests darrers, al vendre el castell de Montclar, torna a sortir esmentat el “terminum castri de Asinis”.
L’any 1119, Ramon Berenguer III, infeudà aquest castell i el de Gebut a Guillem Dalmau de Cervera.
L’any 1179, signaren un conveni entre el rei Alfons “el Cast” i Guillem de Cervera, on el monarca li concedia entre altres castells, el d’”Asinorum”. Va ésser després d’aquest conveni, que es repoblà aquesta zona.
L’any 1234, el rei Jaume “el Conqueridor”, infeudà aquest lloc amb el seu castell a Ramon Berenguer d’Àger, segurament devia ésser la castlania.
L’any 1285 n’era senyor Ramon de Cervera.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 54 focs i pertanyia al noble “Luhís Cornell”.
L’any 1381, l’infant Joan vengué els drets senyorials d’aquest indret entre d’altres a Jaume Roger de Pallars.
L’any 1396, aquest senyoriu pertanyia al prior de la Cartoixa de Scala Dei, el tindria fins a la desamortització.
L’any 1462, en la guerra de la Generalitat contra Joan II, Castelldàsens fou entregat pel traïdor mossèn Joan Agulló al rei, la traïció no li valgué de res, poc després fou ajusticiat i penjat a la plaça de Tàrrega.
L’any 1511, n’era majoral i administrador, fra Miquel Truller.
L’any 1647, en temps de la guerra dels Segadors, les forces franco-catalanes realitzaren treballs en aquesta fortalesa; quatre anys més tard, les forces espanyoles s’apoderaren d’ella.
L’any 1722, aquesta vila patí un important epidèmia de pesta.