Ruïnes.
Segons l’historiador Lladonosa, és possible que el nom d’aquesta localitat tingui alguna relació amb l’any 1114, quan Avin-al-Haig, valí de Saragossa i Avin-Hilel, valí de Lleida, travessaren el pla del Mascansà (Urgell), i els acompanyava un tal Abu-Abdallà, dit Avin-Aixa.
L’any 1151, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, atorgà carta de poblament a un grup d’homes procedents de Tàrrega, amb la condició que alcessin una vila i la fortifiquessin.
L’any 1186, el rei Alfons “el Cast”, aprovà a Gueraula, casada amb Pere de Puigverd, diferents feus i alous, entre ells el de Vinaixa, que li havien llegat Guerau de Jorba i la seva muller Saurina.
L’any 1198, Berenguer de Puigverd es donà, ell mateix, al monestir de Poblet, i els cedí el castell d’”Avinaixa”.
L’any 1210, el monestir obtingué la senyoria d’aquest lloc, en virtut d’una permuta que varen fer amb el rei Pere “el Catòlic”.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 100 focs, pertanyia a l’abat de Poblet i es trobava dins la vegueria de Montblanc; en el de 1381, 58 focs.
L’any 1831, la senyoria encara pertanyia a l’abat del monestir de Poblet i es trobava dins el corregiment de Lleida.